Òptica fisiològica I

Temari

INTRODUCCI√ď A L'√íPTICA FISIOL√íGICA



1.1. Òptica Fisiològica : concepte i situació dins del context de la diplomatura.

1.2. L'Òptica Geomètrica Aplicada a l'Ull: notació en vergencies



MODEL DEL SISTEMA √íPTIC DE L'ULL. FORMACI√ď D'IMATGES



2. L'ULL TEÒRIC:

2.1. Constants òptiques de l'Ull.

2.2. Aproximacions en el model de l'Ull Teòric: sistema centrat i aproximació paraxial.

2.3. Òptica de la còrnia.

2.4. Òptica del cristal·lí.

2.5. L'Ull Teòric Complet.

2.6. Diafragma d'obertura i pupil·les de l'Ull.

2.7. El camp Visual.

2.8. L'Ull Te√≤ric Redu√Įt.

2.9. Eixos i angles de l'ull.



3. IMATGES FORMADES PER L'ULL:

3.1.Tipus d'imatges formades per l'ull.

3.2. Imatge diòptriques.

3.3. Imatge retinal.

3.4. Objecte puntual. Cercle de desenfoc.

3.5. Objecte extens. Mida de la imatge retinal.

3.6. Grau de nitidesa/borrositat de la imatge retinal.

3.7. Profunditat de camp i profunditat de focus.

3.8. Imatges catadiòptriques: imatges de Purkinje.



4. AGUDESA VISUAL:

4.1. Tasques de discriminació visual. Tipus d'agudesa visual.

4.2. Càlcul d'optotips.

4.3. Factors que afecten a l'agudesa visual (A.V.).

4.4. Agudesa visual perifèrica.

4.5. Agudesa visual cinètica.



Pràctica 1: MODELS I IMATGES FORMADES PER L'ULL

OBJECTIU: Calcular diferents models d'ull i les posicions, tamanys i intensitat de les diferents imatges formades per l'ull, en aproximació paraxial amb l'ajut d'un programa de càlcul.

Pràctica 2: AGUDESA VISUAL

OBJECTIU: Determinació de l'agudesa visual corresponent a diferents criteris de detecció. Influencia sobre la agudesa visual clínica de alguns factors com el tipus de test, el contrast i l'excentricitat.



√íPTICA DE L'ACOMODACI√ď



5. ACOMODACI√ď.

5.1. Concepte i definició.

5.2. Amplitud i recorregut d'acomodació.

5.3. Modificacions de l'Ull al acomodar.

5.4. L'Ull Teòric Acomodat.

5.5. Mida de la imatge retinal en l'ull acomodat.

5.6. Estímul acomodatiu i resposta acomodativa.



6. PRESB√ćCIA.

6.1. Concepte i definició.

6.2. Variacions de l'acomodació amb l'edat.

6.3. Neutralització de la presbícia.

6.4. Zones de visió nítida.

6.5. Influència de la profunditat de camp.

6.6. Càlcul d'addicions especials.





Pr√†ctica 3: PRESBICIA. ZONES DE VISI√ď D'UN PR√ąSBITA.

OBJECTIU: Determinar la variació de les diferents zones de visió d'un ull emmetrop prèsbita, per a diferents valors de l'amplitud d'acomodació, simulant la condició ocular de la presbícia sobre un banc òptic.



OPTICA DE LES AMETROPIES I LA SEVA NEUTRALITZACI√ď



7. AMETROPIES ESF√ąRIQUES:

7.1. Concepte d'ametropia. Fòrmula òptica de les ametropies.

7.2. Tipus d'ametropies. Ametropia axial i refractiva.

7.3. Desviació de la longitud axial respecte de la condició d'ametropia.

7.4. Amplitud i recorregut d'acomodació de l'ull amètrop.

7.5. Hipermetropia i acomodació.

7.6. Miopies per estimulació inadequada.

7.7. Tamany de la imatge retinal.

7.8. Grau de nitidesa/borrositat de la imatge retinal.

7.9. Relació entre l'agudesa visual i l'ametropia.



8. NEUTRALITZACI√ď √íPTICA DE LES AMETROPIES:

8.1. Principi i valor de la neutralització.

8.2. Influencia de la distancia de vèrtex.

8.3. Sistema lent-ull.

8.4. Pupil·les de l'ull amètrop neutralitzat.

8.5. Tolerància de la neutralització òptica.

8.6. Acomodació de l'ull amètrop neutralitzat.

8.7. Neutralització de l'ull amètrop prèsbita.

8.8. Mida de la imatge retinal.

8.9. Comparació amb l'ull amètrop sense neutralitzar. Augment de la lent.

8.10. Comparació amb l'ull emmetrop. Augment relatiu de la lent.



9. L'ULL AFÀQUIC:

9.1 L'ull teòric afàquic.

9.2. Refracció de l'ull afàquic.

9.3. Neutralització òptica de les afàquies.

9.4.L'Ull Teòric Pseudoafàquic.



10. ASTIGMATISME:

10.1. Definició i causes de l'astigmatisme.

10.2. Astigmatisme de la còrnia.

10.3. Astigmatisme total de l'Ull.

10.4. L'Ull Teòric Astigmàtic.

10.5. Classificació de l'astigmatisme: exemples.

10.6. Imatge retinal d'un objecte puntual. Conoide de Sturm.

10.7. Tamany de la imatge retinal d'un objecte extens.

10.8. Comparació amb l'ull emmetrop.

10.9. Acomodació de l'ull astigmàtic.







11. NEUTRALITZACI√ď √íPTICA DE L'ASTIGMATISME:

11.1 Principi i valor de la neutralització.

11.2. Mida de la imatge retinal.

11.3. Comparació amb l'ull astigmàtic no neutralitzat.

11.4. Comparació amb l'ull emmetrop.

11.5. Astigmatisme en visió d'aprop.



Pr√†ctica 4: AMETROPIES ESF√ąRIQUES. MIOPIA.

OBJETIU: Estudiar les diferencies existents entre la miopia axial i refractiva, així com diferents aspectes relacionats amb la neutralització i l'acomodació del miop, utilitzant un model d'ull simulat sobre banc òptic.



Pr√†ctica 5: AMETROPIES ESF√ąRIQUES. HIPERMETROPIA.

OBJETIU: Estudiar les diferencies existents entre la miopia axial i refractiva, així com diferents aspectes relacionats amb la neutralització i l'acomodació del miop, utilitzant un model d'ull simulat sobre banc òptic.



Pr√†ctica 6: AM√ąTROP PR√ąSBITA

OBJECTIU: Estudiar la neutralizació d'un amètrop prèsbita, utilitzant un model d'ull simulat sobre banc òptic.



Pràctica 7: ASTIGMATISME.

OBJECTIU: Estudiar la formació d'imatges de diversos objectes per a un ull astigmàtic, utilitzant un model d'ull simulat sobre banc òptic.



QUALITAT ÒPTICA DE LA IMATGE RETINAL.



12. QUALITAT ÒPTICA DE LA IMATGE RETINAL:

12.1.Formació d'imatges a l'ull.

12.2. Aberracions monocromàtiques.

12.3.Aberració cromàtica.

12.4. Qualitat final de la imatge retinal.

12.5. Factors que influeixen en la qualitat de la imatge retinal

12.6. Mostreig de les imatges en la retina.